Europa viu una profunda crisi: tornen les fronteres, la lliure circulació de persones ha estat mig desmantellada, el populisme antieuropeu creix en molts països i les divisions nord-sud i est-oest són cada dia més grans, agreujades per la crisi de l’euro i dels refugiats. El Parlament Europeu està esdevenint només un fòrum d’opinió i totes les grans decisions són preses només pels Estats, que han marginat com mai la Comissió Europea. S’està ensorrant la credibilitat d’Europa.
Els països del nord, que són contribuents nets, critiquen l’europeisme de “caixer automàtic” del sud, així com certes pràctiques inefi cients i alguns incompliments tossuts, com és el cas del corredor mediterrani o del reglament de ports que exigeix el desmantellament dels Puertos del Estado i l’autonomia barcelonina. Per altra part, aguns grans Estats europeus centralitzats no permeten que la UE avanci en la unió fi scal i política. És urgent que l’europeisme reconegui aquest fracàs, i opti entre la reforma o el col·lapse. El Brexit és un avís més en aquest sentit.
