«No tinc res més que la poesia. En aquest sentit, sóc el propi cor salvatge. Si no fos per la poesia, jo podria estar en la més pura indigència; ni vosaltres, ni ningú no em reconeixeria; em moriria sense haver existit. És la meva única esperança de salvació, perquè descarto la salvació transcendental. La meva poesia se salvarà tota sola si té força per a això. Ella es defensarà tota sola, cada poema té el seu karma. D02019;ara endavant, no tinc ja cap responsabilitat sobre els meus poemes.»
ORIDES FONTELA
Orides de Lourdes Teixera Fontela va néixer a São João da Boa Vista (SP) el 21 d02019;abril de 1940, on va viure fins al 1966, any en què es va traslladar a São Paulo. Va ser mestra d02019;escola i bibliotecària. És una de les poetes brasileres més importants del segle XX. Pertany a la generació dels escriptors Hilda Hilst, Adélia Prado, Roberto Piva i Paulo Leminski. Kant, Heidegger, Wittgenstein o el budisme zen van influir en la seva poesia, no debades havia estudiat Filosofia a la Universitat de São Paulo, on es va llicenciar el 1972. És autora de Transposição, 1969; Helianto, 1973; Alba, 1983; Rosácea, 1986; Trevo (1969-1988), 1988; Teia, 1996; Poesia reunida (1969-1996), 2006, i, finalment, Orides Fontela 02013; Poesia completa, publicada a São Paulo per l02019;editorial Hedra el 2015. Fontela va morir el 2 de novembre de 1998 a Campos do Jordão.
