Després del fenomen Argelagues, Gemma Ruiz Palà torna a trobar heroïnes allà on no les anem a buscar mai.
Que algú de l’altra punta de la Terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, abocada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.
Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins, i més perfums d’arreu: jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat. Per això n’hi diuen ca la Wenling: perquè és una reserva d’humanitat, un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat. I tibant tot el llibre, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra les ganes boges de fer-se entendre.