Us sona Lev O’Leory? M’estranyaria. Fins ara, només quatre lletraferits devien saber qui era. O devien pensar que sabien qui era: un personatge, un heterònim o una invenció de Salvador Company. Doncs bé, des que heu vist la coberta d’aquest llibre us haureu adonat que no és així: O’Leory sempre ha estat allò que en el món anglosaxó, on ell habita, se’n diu un ghost writer, el d’en Company en concret. Al nostre àmbit, on fins fa no res teníem pigmeus dissecats als museus, diríem que el Lev era el negre del senyor Company. Negre sobre blanc, doncs.
I no és justament aquesta problemàtica relació autoral el que aflora en la novel·la que ara teniu a les mans? Perquè la trama de Ventura & Co. se situa en un futur no gaire llunyà on els trasplantaments d’òrgans i la teletransportació són tan quotidians com fer-se un lífting o agafar un autobús. O no és traduir, al capdavall, una teletransportació cultural? I llegir un llibre en el nostre idioma, tot i haver-se escrit en un altre, no és una mena de trasplantament?
Dit això, no us estranyarà saber que el narrador i protagonista, Santiago Ventura, Tura o Tureta per als amics, no podia sortir indemne de la seva investigació… Però això, a diferència del que deia el clàssic, no és una altra història, sinó la que podeu començar a llegir si li pegueu la volta al llibre i l’obriu.
