La història agrària dels Països Catalans comença amb l?inici de l?agricultura i la ramaderia que aquí es va produir en el setè mil·lenni aC. Aquest primer volum dedica la primera part, subdividida en dos capítols, al marc geogràfic sobre el qual s?ha desenvolupat la vida agrària al llarg de la història, i s?endinsa després en els temps prehistòrics i antics, que s?estructuren en quatre grans parts, al seu torn també subdividides en capítols. Una característica comuna, que de fet relliga conceptualment aquestes quatre parts del volum, és el pes considerable que hi té l?arqueologia com a font històrica per aproximar-nos al coneixement del passat més antic. Això, que és obvi per als temps prehistòrics, resulta també aquí imprescindible per a la protohistòria i també per a l?època romana. D?aquest darrer període, sens dubte crucial en la conformació del nostre paisatge agrari, ens ha arribat documentació escrita relativament abundant d?autors grecs i llatins, fins i tot veritables tractats d?agricultura. Però en aquesta valuosa informació escrita, bastant exacta i detallada per a la península itàlica, hi ha molt poques referències als Països Catalans, i per tant, per fer-ne la història agrària sense quedar-nos en una generalització imprecisa, l?arqueologia ha estat una eina no solament necessària sinó imprescindible. També hi han jugat un paper important les aportacions fetes als darrers decennis des de tot un conjunt d?aplicacions de les ciències experimentals que en íntima col·laboració amb l?arqueologia estan contribuint de manera important a la reconstrucció del passat.